dijous, 26 novembre de 2009

Heu vist l'espot dels vins del Penedès?


www.youtube.com/watch?v=2EmmdL8QrTA

En aquesta adreça podreu trobar el nou espot televisiu per promocionar els vins de la Denominació d'Origen Penedès, que s'està emetent aquests dies. Si fa uns dies ja vaig dir en aquest mateix blog que no m'agradava ni l'eslògan (sol i vi) ni el logotip nous de la DO Penedès, de Bassat Ogilvy, ara opino que l'espot és molt millorable. Em sembla massa classicot. Es torna a apostar per la diversitat (surt vi negre, vi rosat i vi blanc) i no s'aposta pels nous valors, com ara el xarel·lo. Ja em direu qué en penseu.  Jo crec que és una nova oportunitat perduda. En canvi, trobo interessant la promoció que s'està fent al programa Cuines de TV3. Les meves queixes volen ser constructives. Entenc, això sí, que s'està fent un significatiu esforç per fer que el Penedès recuperi el prestigi perdut.

dimarts, 24 novembre de 2009

Destil·lació de crisi


Ja hi tornem a ser! Ja tornem a tenir una destil·lació de crisi damunt la taula. No creieu que fa molt que s'havia d'haver resolt el problema de fons, el dels excedents que no troben comprador? 


El DAR convoca l’ajut a la destil·lació d’alcohol per a ús de boca per a la campanya 2009-2010

El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) ha aprovat les bases reguladores de l’ajut a la destil·lació d’alcohol per a ús de boca per a la campanya 2009-2010 i ha convocat els ajuts corresponents, tal i com publica avui el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). El termini de presentació de sol·licituds per a la campanya 2009-2010 estarà comprès entre l’1 de desembre de 2009 i el 31 de gener de 2010.
 
Aquest ajut a la destil·lació d’alcohol per a ús de boca es un ajut transitori recollit en la nova OCM vitivinícola i s’aplicarà la campanya 2009-2010 com a darrera convocatòria d’ajut.
 
Els agricultors que produeixin raïm per vinificació, que més tard es destil·li, podran sol·licitar els ajuts aprovats per la Unió Europea. Es tracta d’uns ajuts que tradicionalment percebien les bodegues i que han passat a les mans dels agricultors.
 
Per rebre aquestes subvencions, els agricultors hauran d’haver lliurat el seu raïm a cellers que hagin destil·lat vi per a alcohol d’ús de boca a les campanyes 2005/2006 i 2006/2007, i que a la campanya 2009/2010 destil·lin una quantitat de vi com a mínim del 90% del volum mitjà del vi autoritzat per a la destil·lació d’ús de boca a les campanyes 2005-2006 i 2006-2007.
 
Les persones viticultores que vulguin sol·licitar l’ajut a la destil·lació per a ús de boca han de complir una sèrie de requisits, entre ells sol·licitar per una superfície mínima de 0,3 hectàrees.
 
S’atribuirà a cada celler que hagi destil·lat, una superfície de dret, la qual es distribuirà entre els/les viticultors/ores sol·licitants de l’ajut que compleixin els requisits establerts, de manera proporcional als lliuraments de raïm del/de la viticultor/a al celler i declarades per a la campanya en què se sol·licita l’ajut.
 
L’ajut a la destil·lació per a alcohol d’ús de boca es pagarà com a ajut per hectàrea. L’import unitari de l’ajut és de 700€ per hectàrea assignada. En tot cas, la superfície amb dret a ajut no podrà ser superior a la superfície determinada en controls.
 
El pagament de la prima s’efectuarà abans del 15 d’octubre següent a la data de presentació de la sol·licitud.
 

Cartavi es consolida


El Cartavi, amb més de 500 restaurants presentats, es pot dir que s'ha consolidat plenament. Ahir es van donar els premis de la darrera edició. Dos dels restaurants millor valorats són del Penedès. Què en penseu?




El Cingle (Vacarisses), Cal Blay vinticinc (Sant Sadurní d’Anoia) i L’Hereu (Vilafranca del Penedès), restaurants premiats al CARTAVI 09


En la tercera edició del concurs a la millor carta de vins s’han premiat gairebé 20 restaurants de tot Catalunya en diferents categories

Es van presentar més de 500 restaurants, una participació més alta que en la passada edició

Una bona carta de vins és un dels elements essencials d’un bon restaurant. Per aquest motiu i per premiar aquells establiments que compten amb una àmplia i acurada presència de vins catalans, per tercer any consecutiu es lliuren els premis CARTAVI. En aquesta edició s’han premiat gairebé 20 restaurants de tot Catalunya, i, segons el jurat, ha estat una tasca complexa ja que el nivell ha estat força elevat.

 

En aquesta tercera edició s’han establert 3 categories en funció del preu mitjà del cobert a la carta, sense tenir en compte el vi (de fins a 24 euros; de 25 a 45 euros; i de més de 45 euros). Els premis són paquets vacacionals enoturístics; lots de decantadors i copes de vi de disseny, reportatges i insercions publicitàries a diferents mitjans de comunicació de prestigi, entre d’altres.

 

Els guanyadors de la tercera edició del CARTAVI han estat el Restaurant El Cingle, de Vacarisses, en la categoria de preu mitjà de més de 45 euros; Cal Blay vinticinc, de Sant Sadurní d’Anoia, en la categoria d’entre 25 i 45 euros; i L’Hereu, de Vilafranca del Penedès, en la categoria de restaurants amb un preu mitjà de fins a 24 euros. 

 

L’acte ha estat presidit pel conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, acompanyat pel director general de l’INCAVI, Oriol Guevara i la directora general de Comerç, Gemma Puig. A més, durant tota la tarda durant el lliurament de premis, més de 30 cellers de Catalunya oferien el seu producte als assistents.

 

La iniciativa CARTAVÍ està organitzada per l’Associació Vinícola Catalana i la Unió Vinícola del Penedès, amb la col·laboració de l’Associació Catalana de Sumillers i compta amb el patrocini de l’INCAVI, la Direcció General de Comerç, així com les Denominacions d’Origen Penedès, Catalunya i Pla de Bages.

 

PREMIATS CARTAVÍ 2009

 

PRIMERS PREMIS

Grup A

L’Hereu (Vilafranca del Penedès)

 

Grup B

Cal Blay Vinticinc (Sant Sadurní d’Anoia)

 

Grup C

El Cingle (Vacarisses)

 

SEGONS PREMIS

Grup A

La Llavor dels Origens (Barcelona)

El Gat Blau (Vilafranca del Penedès)

 

Grup B

L’Argolla (Castellví de la Marca)

Ú Restaurant (Avinyonet del Penedès)

 

Grup C

Cinc Sentits (Barcelona)

Emporium (Castelló d’Empúries)

 

TERCERS PREMIS

Grup A

Niu Nou (Bagà)

Al Costat del Museu (El Vendrell)

Moderno (Villalba dels Arcs)

 

Grup B

Mas Renart (Mollet de Perelada)

Negrefum (Vilanova i la Geltrú)

Marejol (Vilanova i la Geltrú)

 

Grup C

Lluçanes (Barcelona)

El Bulli (Roses)

Can Jubany (Calldetenes)

 

 

 

Finalistes del Grup A

La Terrassa del Museu (Terrassa)

L’Auca (Barcelona)

Cal Baumer (Prats de Lluçanès)

Queixalada (Canet de Mar)

Epicur (Barcelona)

La Teia (Vilafranca del Penedès)

 

Finalistes del Grup B

Celler de l’Aspic (Falset)

The Nit (Vilafranca del Penedès)

Cal Xim (Sant Pau d’Ordal)

Hotel Restaurant Diego (Santa Bàrbara)

Lo Ponts (Ponts)

Mas Romeu (Lloret de Mar)

Hotel Restaurant El Bosc (Banyeres del Penedès)

La Clara (Barcelona)

Joila (Comarruga)

El Pa Torrat (Castellvell del Camp)

Can Panyella (Gelida)

Can Frai (Badalona)

Les Moles (Ulldecona)

Balandra (Tarragona)

Cal Torru (Llivia)

Les Voltes de Sant Sebastià (Moia)

Can Muni (Calonge)

Can Salvi (Sant Feliu de Guixols)

La Cisterna (Banyoles)

Pera Batlla (Ventalló)

 

Finalistes del Grup C

Cal Ton (Vilafranca del Penedès)

Osteria Ibai (Sant Pere de Ribes)

Sant Miquel (Vallromanes)

L’Aligué (Manresa)

Tribia (Masquefa)

L’Orquestra (Argentona)

Els Pescadors (Barcelona)

Saüc (Barcelona)

Can Solé (Barcelona)

Comerç 24 (Barcelona)

Manairó (Barcelona)

Racó d’en Cesc (Barcelona)

Follia (Sant Joan Despí)

L’Aliança d’Anglès (Anglès)

Can Bosch (Cambrils)

Lossum (Sant Quirze del Vallés)

 

 

L'espot de Freixenet


Dijous passat es pfresentava a Freixenet la reedició de la seva campanya nadalenca. Són temps d'austerirtats. Us sembla bé que hagin repetit l'anunci amb l'equip espanyol de natació sincronitzada?

A continuació us adjunto la meva crònica:


Nuevo brindis con “las burbujas perfectas”
Freixenet repite spot navideño, “una emoción en estado puro”

RAMON FRANCÀS
Sant Sadurní d’Anoia

Freixenet, como sí hiciera en los últimos años, no ha escogido la mansión de Palm Beach de Miami que fuera propiedad de Donald Trump para presentar este año de austeridades su spot navideño, ni el espléndido hotel Savoy londinense, ni por supuesto el Regent Beverly Wilshire de Beverly Hills o el exclusivo Metropolitan Club de Nueva York. Ni siquiera ha optado por el sevillano hotel Alfonso XIII, por el madrileño Castillo de Viñuelas o por el barcelonés Palau de la Música. Por segunda vez desde que en 1977 iniciaran con Liza Minelli sus famosos anuncios televisivos navideños han optado por una presentación en sus cavas de Sant Sadurní d’Anoia, como ya ocurrió en 1988 con el spot protagonizado por Alejandro Sanz, Maribel Verdú, Laura Ponte y Ainhoa Arteta. Freixenet estrena el próximo sábado 5 de diciembre la repetición de la campaña del año pasado, centrada en un spot que tiene como protagonistas las laureadas componentes del equipo español de natación sincronizada, con Gemma Mengual como principal referente. El emotivo spot bautizado como El Color Reserva, eso sí, estrena un nuevo brindis y un llamamiento a la página web de Freixenet, donde ya se ha colgado un documental de 10 minutos filmado en el campeonato del mundo disputado este año en Roma, donde las nadadoras españolas se llevaron hasta siete medallas. 
Enfundadas en un dorado vestido de Núria Sardà de escote vertiginoso, las “burbujas perfectas” asistieron anteanoche a la presentación del spot. Mengual dijo que es “un honor” ser las primeras en protagonizar por segundo año consecutivo la campaña de Navidad de Freixenet. Andrea Fuentes añadió que ahora son más estrellas que el año pasado por haberse colgado del cuello la medalla de oro: “el color del cava”. El presidente de Freixenet, Josep Lluis Bonet, asegura sentir “una gran satisfacción” por haberse decidido repetir una campaña que muestra “una emoción en estado puro”. Su hermano Pere, el director de comunicación de Freixenet, añade que el equipo que dirige Anna Tarrés comparte con el cava Carta Nevada “la vocación, la calidad, el esfuerzo, la ambición y el espectáculo”. La cena de gala que siguió a la presentación fue responsabilidad del Celler de Can Roca de Girona, y el pastel de Christian Escribà. Las notas musicales las puso la Coral de Sant Sadurní.

No m'agrada ni el logo ni l'eslògan de la DO Penedès


El mateix dia i gairebé a la mateixa hora que Freixenet presentava a Sant Sadurní d'Anoia el seu espot nadalenc (no hi ha manera que la gent del Penedès es posi d'acord a l'hora d'organitzar coses), la DO Penedès presentava a Barcelona el seu nou logo i el seu nou eslògon, un que té nom de restaurant penedesenc. No m'agrada ni el logo, tot i que sigui del grup Bassat Ogilvy, ni l'eslògon. Tots són gustos. Crec que hi ha coses molt més importants a treballar. A continuació us adjunto uns comentaris del president de la DO Penedès fets dijous passat. Ja em direu què en penseu


El President de la DO, Francesc Pascual, va remarcar la Importància d’aquest canvi com la primera pedra visible de tot un conjunt d’Accions orientades a incrementar la Qualitat dels Vins, Promocionar la Cultura del Vi i transmetre a consumidors i professionals del sector els valors d’aquesta zona.

Sota el eslògan “Sol i Vi”, la Denominació d’origen Penedès realitzarà accions de promoció que podrem veure a Premsa i televisió durant l’etapa pre-nadalenca.


dijous, 19 novembre de 2009

El xarel·lo, a La Vinoteca


Aquest dijous ha tornat la Vinoteca Catalana a La Vanguardia amb un article monogràfic sobre el xarel·lo. Espero els vostres comentaris.


VINOTECA CATALANA

El Penedès se encomienda al xarel·lo



RAMON FRANCÀS


VILAFRANCA DEL PENEDÈS.- Variedad blanca mediterránea de granos redondeados, de color amarillento rojizo y de sabor dulce que se puede encontrar desde el nivel del mar hasta los 400 metros de altitud. Sus racimos son medianos, compactos y troncocónicos. Así es la variedad de uva xarel·lo, que toma su nombre de la palabra italiana chiarello [=clarete]. También se la conoce con los nombres de cartoixà, cartuja, jaén, pansa, pansal, pansalé, moll, vinyater o vinaté. Se encuentra principalmente en el Penedès, pero también destaca en Alella y es presente en denominaciones de origen como Tarragona, Montsant o Priorat. Produce vinos equilibrados y con cierta estructura y consistencia. El Penedès, que acaba de dotarse de un plan estratégico para conquistar mayor singularidad y prestigio a través, entre otros, del fomento y la potenciación de los vinos blancos, ha escogido esta variedad autóctona para “proyectarse al mundo”. Con el objetivo de profundizar en la potenciación del xarel·lo, el Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) de la Generalitat y el Consejo Regulador de la Denominación de Origen Penedès organizaron el pasado 10 de noviembre una jornada técnica en Vilafranca del Penedès  La jornada ha servido para analizar la realidad productiva del xarel·lo. Se han presentado trabajos de investigación dedicados a la tipificación de los vinos de xarel·lo, abordando aspectos como la caracterización física, química, aromática y organoléptica, así como el análisis sensorial de la variedad. 

El xarel·lo es la variedad blanca más adaptada y versátil del Penedès. El director del Consejo Regulador de la DO Penedès, Josep Ribas, destaca su producción equilibrada y sus vinos con “cuerpo y estructura”, lo que permite la elaboración tanto de vinos jóvenes o cavas a productos con crianza en barrica de roble, lo que les aporta notas lácticas y de ahumados. Dstaca por sus notas cítricas y de hinojo, con un final en boca que presenta un toque de almendra amarga. El presidente del Consejo Regulador de la DO Penedès, Francesc Pascual, destaca entre sus potencialidades que se trata de una variedad “muy avanzada” que genera “productos de gran calidad”. También remarca su “versatilidad”, lo que permite diferentes tipos de elaboración, así como el hecho de que es una variedad que, por su rusticidad, ofrece una producción muy regular. El director general del Incavi, el enólogo Oriol Guevara, entiende que “tiene sentido promover aquellos elementos que dan identidad al territorio, y el xarel·lo da identidad al Penedès”. Por ello, dice Guevara, el Incavi lleva años investigando el potencial de las variedades autóctonas y difundiendo los estudios realizados”. El director general del Incavi se muestra decidido a continuar con el trabajo de caracterización de otras variedades autóctonas “para que el tren del sector del vino, donde el consumo es el motor, siga funcionando”. Guevara no duda a la hora de considerar capital la necesidad de dar más a conocer a los consumidores la importancia de las variedades autóctonas.

 Desde el Incavi se considera que “el hecho de ser el xarel·lo mundialmente poco conocido y prácticamente inexistente en otros países vitícolas supone actualmente un fuerte atractivo comercial”. Esta variedad ocupa actualmente, según el Registro Vitivinícola de Catalunya, unas 8.200 hectáreas. La mayoría de ellas, 7.243, se concentran en la DO Penedès. Pese al incremento del prestigio de esta variedad, en el 2000 las extensiones de viñedos de xarel·lo del Penedès, que sumaron 7.656 hectáreas, eran más numerosas que en esta última cosecha. La producción de xarel·lo del 2009 en el Penedès ha alcanzado los 69.025.453 kilos, con un rendimiento medio de 8.529 kilos por hectárea y un grado medio de 11,26.

dilluns, 16 novembre de 2009

Qué facturen Freixenet, Codorníu i Torres?




Ahir diumenge publicava al suplement Dinero de La Vanguardia tres articles sobre els tres principals cellers catalans. Hi figura qué facturen. Us ho adjunto per si us interessa:


Freixenet: fe ciega en la internacionalización


Pese a los ajustes que por culpa de la caída de ventas se han introducido en Freixenet, donde el último ejercicio alcanzaron una producción de 200 millones de botellas y una facturación que se elevó hasta los 520 millones de euros, en esta compañía aseguran que no han recortado ni  las partidas comerciales ni las publicitarias. Sí han recortado en un 14% el precio pagado por la uva a los viticultores pero han comprado cerca de un 10% más de producción. También han repetido el spot televisivo navideño del 2008. Incluso han aparcado momentáneamente la construcción de su nueva bodega de Solar Viejo en La Rioja y la adquisición de una bodega en las Rías Baixas donde elaborar su marca propia Vionta, tras perder el año pasado la bodega del Pazo Bayón. Su gran estrategia de futuro sigue pasando por tener una “fe ciega en la internacionalización”. Hoy exportan el 75% de su producción de vinos y cavas.


Codorníu: apuesta por los valores tradicionales


A diferencia de su principal competidor, en Codorníu han decidido realizar un nuevo spot televisivo para Navidad. Desde esta firma aseguran que han decidido mantener su inversión publicitaria. El próximo miércoles presentan su campaña de Navidad. Rendirán homenaje a la historia de su comunicación coincidiendo con más de un siglo de su primer anuncio. Su estrategia la basan en promocionar sus valores tradicionales y sus productos más cercanos al consumidor. Este grupo vitivinícola espera cerrar el año con un ligero repunte de ventas tras la caída de un 5% que registró el sector el año pasado. Desde Codorníu no tienen dudas de que las ventas de cava se reactivarán estas Navidades. El beneficio cayó en su último ejercicio hasta los 7,2 millones de euros. Su facturación alcanzó los 248 millones de euros, frente a los 223 millones del año anterior, lo que supone un incremento del 11%.


Torres: familia, independencia y lucha contra el cambio climático


Tras alcanzar una facturación de 195 millones de euros en el último ejercicio, Torres está consiguiendo capear la crisis este año. Sus vinos han igualado las ventas del 2008 en los mercados internacionales, mientras que en el estancado mercado nacional la caída acumulada este año se sitúa en un -10%. Sus ventas globales de brandy, afectadas en gran medida por los efectos de la gripe A en México, han retrocedido en lo que va de año un 12%. Torres destaca los avances de sus vinos de la Rioja y Ribera del Duero, así como con su vino sin alcohol Natureo, para atenuar la crisis. Su misión es mantenerse como una compañía familiar e independiente. Su consejo de administración, junto con un asesor internacional, está trabajando para definir el modelo de gestión futuro, integrando los profesionales de la familia y los que no lo son. Su gran apuesta pasa por contribuir a la lucha contra el cambio climático.








dijous, 12 novembre de 2009

Qué ha pagat Freixenet als pagesos?


Molt s'ha parlar aquesta passada verema dels preus pagats als pagesos del Penedès, en molts caos per sota del preu de cost. Per aportar una mica de llum a la qüestió us informo del que ha pagat el principal celler català i espanyol, la novena companyia vitivinícola en el rànquing mundial. Enguany Freixenet ha pagat un 14% meys de mitjana que l'any passat, però assegura haver comprat prop d'un 10% més de producció, principalment del raïm negre que no ha volgut Torres. Per les varietats tradicionals del cava macabeu i parellada ha pagat 27,5 cèntims d'euro el quilo grau (30,3 cèntims si se superaven els 11 graus). Pel xarel·lo de menys de 12 graus s'ha pagat 33 cèntims (27,5 cèntims si no s'assolia aquesta graduació). Pel chadonnay s'ha arribat a pagar 40 cèntims, i 52 pel sauvignon blanc i el muscat. Per les principals varietats negres només s'ha pagat 17,50 cèntims.

Fa temps que dic que amb una hectàrea a la Champage el pagès va amb Mercedes. Amb una hectàrea al Penedès el pagès ha de demanar diners al metro.


Qué en penseu de tot plegat?